Soro III i Dani els mestres

Partien com a favorits pero no l'han tingut fàcil. Un detall tàctic decantava una final de mestres igualada en un trinquet de Pelayo que recordava al de les grans vesprades.

Gran ambient en Pelayo per vore una gran partida, la final del trofeu Mestres 2013. La parella favorita, suant de valent, conseguia complir els pronòstics i guanyava el trofeu tot i tindre que lluitar fins l'última pilotada.

I és que davant tenien a un Víctor, criat en les lloses del centenari Pelayo i que ha tornat en moltes ganes i força al primer nivell després de patir una série de lesions, a Félix que es va assentar perfectament en el seu lloc, i un Tomás de Xaló molt resolutiu i atacant davant de la corda.

En esta victòria Dani demostra ser, hui en dia, el miger de referència i Soro III arredonix un any per a emmarcar ya que suma ad este trofeu el Campeonat Individual i el Circuit Bancaixa.

Homenage mereixcut

La final d'ahir va servir també per rebre homenage a tres grans de l'escala i corda que es criaren entre les muralles del trinquet de Pelayo i que s'han retirat en els últims anys. Solaz, Grau i Tino formem part d'una generació que possiblement tardarà en repetir-se.

En els anys huitanta, els chiquets de ciutat vella “mataven” les seues hores en el trinquet de Pelayo. Allí ocupaven les seues hores d'oci. Allí pogueren aprendre l'art i la cultura de la pilota valenciana. D'allí sorgiren grans pilotaris, tota una generació que va ser referent de l'escala i corda.

La situació actual del barri, del trinquet , fan que una generació aixina es torne a repetir. Hui en dia Pedro i Víctor són els últims exponents d'esta generació.

Solaz, Grau i Tino han sigut tres grans eixemples d'esta generació, tres pilotaris que s'han consolidat en la èlit d'un deport que, hui en dia, ha perdut protagonisme en el seu barri. Ahir, Solaz, Grau i Tino rebien el seu homenage en sa casa, rodejats de gent de pilota.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

En Benissa, pilota i misa

Que la pilota és especial ya ho saben tots els que estan llegint estes llínies. Una de les característiques que fan del nostre un deport especial, més estimat, de bo, pels seus practicants és la intensa activitat per part dels aficionats. A diferència dels clubs de fútbol, en pilota no tenim milers de socis i abonats, pero si tenim un grapat d'enamorats en cada poble. Un grapat que són els que li donen vida, dia a dia, a la pilota valenciana. I un bon eixemple és Benissa i el seu Campeonat Comarcal Puríssima Chiqueta. Benissa és de tots coneguts pel dit “Els dumenges, en Benissa, pilota i missa”. Per tant, és per tots coneguda la seua afició a la pilota. De fet, el seu trinquet ha sigut seu de grans partides en la seua història. Pero el trinquet es manté viu gràcies a eixe grapat d'aficionats del poble que encara s'ocupa d'organisar, entre d'atres coses, un campeonat d'aficionats, el Puríssima Chiqueta, que es mamprengué en els huitanta.

Escola de Pilota

Buscar este blog