L'equip belga de Kersken
ha revalidat este matí la seua condició com a millor
equip del continent al guanyar, per segona vegada i consecutiva, la
Champions Coupe de Llargues.
Després de dos
dies on hem pogut vore equips valencians, francés, holandés,
italià, els belgues han confirmat lo observat en el carrer
Major d'Alfara del Patriarca, són superiors, ara mateixa, a
qualsevol atra formació.
Els belgues han destilat
un gran joc. Han vingut a Valéncia en el repte de revalidar el
seu triumfo conseguit en Bèlgica l'any passat. I ho han fet en
les idees molt clares. El seu joc contundent s'ha basat en
l'efectivitat de la seua banca, Benjamin (proclamat millor jugador
del passat mundial), en la capacitat restadora de Sam Brasart, en la
regularitat de la seua segona banca, Fabian, i en el coneiximent del
joc de pilotaris com Nicolas i David.
Bàsicament el seu
joc és apretar al màxim en el traure, faceta del joc en
la que pràcticament no tenen erros, en el rest fer volar la
pilota a lo llarc de tot el carrer o fer ralles, confiant en les
seues banques per a rematar el quinze després.
Este matí, pot
ser, l'equip de Benimagrell ha eixit massa conscienciat en que els
belgues eren superiors. L'equip no funcionava, tenien els braços
engarrotats, no guanyaven les ralles... solament un experimentat
Màlia els mantenia en joc.
Poc a poc, els belgues
sumaven quinzes i jocs, fins colocar un perillós 35-10 (la
partida es jugava a huit jocs). En eixe moment, pot ser ya massa
tart, va eixir l'orgull dels jugadors de l'Alacantí. Màlia
continuava en el seu recital, els restos ya l'allargaven i en la
punta per fi es feyen i guanyaven bones ralles. Els valencians
demostraven, encara que fora a última hora que tenien mans per
a fer front al millor equip del món. D'esta forma conseguien
ajustar el marcador en 35-20. Tato, Mario, Perete i Sergi ya funcionaven.
I fins ahí
arribaren els nostres. Els belgues es conjuraven en el carrer Major
convençuts de que si no remataven la faena els valencians
apretarien de valent. Pero clar, Kersken és un equip de
professionals, de pilotaris professionals que viuen d'açò,
acostumats a moments de gran tensió, a tindre dedicació
plena tant física com mental a les llargues. I això es
notà també en el carrer, al qual , per cert, s'han
acoplat perfectament, quan arribà el moment decisiu sumaven el
joc definitiu, els que els tornava a proclamar campeons d'Europa per
segona vegada. Els belgues esclataven d'alegria en ple carrer Major,
prova evident de que no havia sigut tan fàcil guanyar a
Benimagrell.
Comentarios
Publicar un comentario