Ir al contenido principal

Kersken continua manant en Europa



L'equip belga de Kersken ha revalidat este matí la seua condició com a millor equip del continent al guanyar, per segona vegada i consecutiva, la Champions Coupe de Llargues.

Després de dos dies on hem pogut vore equips valencians, francés, holandés, italià, els belgues han confirmat lo observat en el carrer Major d'Alfara del Patriarca, són superiors, ara mateixa, a qualsevol atra formació.

Els belgues han destilat un gran joc. Han vingut a Valéncia en el repte de revalidar el seu triumfo conseguit en Bèlgica l'any passat. I ho han fet en les idees molt clares. El seu joc contundent s'ha basat en l'efectivitat de la seua banca, Benjamin (proclamat millor jugador del passat mundial), en la capacitat restadora de Sam Brasart, en la regularitat de la seua segona banca, Fabian, i en el coneiximent del joc de pilotaris com Nicolas i David.

Bàsicament el seu joc és apretar al màxim en el traure, faceta del joc en la que pràcticament no tenen erros, en el rest fer volar la pilota a lo llarc de tot el carrer o fer ralles, confiant en les seues banques per a rematar el quinze després.

Este matí, pot ser, l'equip de Benimagrell ha eixit massa conscienciat en que els belgues eren superiors. L'equip no funcionava, tenien els braços engarrotats, no guanyaven les ralles... solament un experimentat Màlia els mantenia en joc.

Poc a poc, els belgues sumaven quinzes i jocs, fins colocar un perillós 35-10 (la partida es jugava a huit jocs). En eixe moment, pot ser ya massa tart, va eixir l'orgull dels jugadors de l'Alacantí. Màlia continuava en el seu recital, els restos ya l'allargaven i en la punta per fi es feyen i guanyaven bones ralles. Els valencians demostraven, encara que fora a última hora que tenien mans per a fer front al millor equip del món. D'esta forma conseguien ajustar el marcador en 35-20. Tato, Mario, Perete i Sergi ya funcionaven.


I fins ahí arribaren els nostres. Els belgues es conjuraven en el carrer Major convençuts de que si no remataven la faena els valencians apretarien de valent. Pero clar, Kersken és un equip de professionals, de pilotaris professionals que viuen d'açò, acostumats a moments de gran tensió, a tindre dedicació plena tant física com mental a les llargues. I això es notà també en el carrer, al qual , per cert, s'han acoplat perfectament, quan arribà el moment decisiu sumaven el joc definitiu, els que els tornava a proclamar campeons d'Europa per segona vegada. Els belgues esclataven d'alegria en ple carrer Major, prova evident de que no havia sigut tan fàcil guanyar a Benimagrell.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el