Entrevista a Soro III: “El que va passar en Bellreguart queda per a l'estadística”

El haver disputat quatre finals anteriors li dona molta tranquilitat a Francesc Soro, Soro III. Ara és un pilotari que sap controlar totes les situacions, que no es deixa afectar fàcilment per l'ambient. Te clar que és el favorit, és el paper que li toca assumir des de fa anys. Pero també te clar que arribant per quinta vegada consecutiva a la final de l'Individual ya ha complit.

Soro III somia en tindre el fris grec en propietat, com els grans campeons. Este pilotari de Massamagrell, encara jove, ya ha inscrit el seu nom entre els millors de la competició, pero encara te marge per davant per a millorar el seu currículum.

Escoladepilota: ¿Cóm te trobes?

Soro: Be, passant la semana. Hi ha que fer varis entrenes, adaptar-se a un trinquet singular. Intentant agarrar-lo en calma per a passar de la millor manera possible la semana.

EP: Des de fa cinc anys es disputa la final en el trinquet de la Ciutat de la Pilota i en totes ha estat Soro III.

S: Bona senyal (riu). Content de participar en eixes finals. És senyal de que hi ha un treball i un esforç que es veu recompensat.

EP: Per tant, parlar d'adaptació al trinquet no és tant important.

S: Bo, es de veres que es fa més fàcil en el pas dels anys perqué has jugat allí. Pero hi ha que anar. Portes tot l'any jugant en trinquet blanc, en pilota de vaqueta i adaptar-te als cristals, a eixe blau... pero sobre tot a la pilota. Pareix que tinga un tacte diferent i inclús que pese menys encara que la peses i te 44-45 grams igual. Es de veres que en els anys és fa més fàcil l'adaptació, pero tens que anar. No pots permetre el lux de no anar. No, al final és un trinquet en el que jugues una vegada a l'any i hi ha que anar a tocar-lo.

EP: ¿Cóm has evolucionat en estos cinc anys?

S: Un es fa major (riu). Sempre ho dic, no m'agarre les coses com fa cinc anys. Tinc ara molta més calma. Hi han coses que m'afectaven que me ficaven nerviós durant la semana. I els últims dos anys soc capaç de tallar certes cosses i de agarrar-me ho tot en més tranquilitat. Això és lo que més me note yo. En la meua forma de jugar igual soc un poc més segur, no faig tantes errades. El meu estil és el mateix que en la primera final contra Miguel. Pero si que és veritat que soc molt més segur.

EP: Tots te colocaven en la final, ¿t'has sentit pressionat?

S: El tinc assumit. Pot ser el primer any que vaig arribar a la final no, pero pot ser des de l'any de Santi, quan Álvaro es lesiona, que Genovés no estava, tampoc estava Miguel i a mi se me colocava, que tenia que estar en la final perque si. L'any passat igual, i este igual. És algo que tens que viure en això i ho acceptes com a part de la teua faena. No, a mi no me preocupa i me provoca més tensió ni nerviosisme que la gent te coloque, al final són pronòstics i opinions de la gent que hi ha que respectar. També hi ha gent que deya que Soro no podia estar en la final, que Soro no estava. Durant est estiu vaig sentir estos comentaris pero que no me preocupava. Són opinions i la gent te tot el dret del món per a tindre els seus favorits i a expressar-se.

EP: Han sigut unes semifinals un poquet diferents. Ha entrat Fageca, Puchol, Miguel ha tornat...

S: Pareix que siguen diferents perque ni Álvaro ni Genovés estan. Ya ho vaig dir des de que vam escomençar la lligueta que no és fàcil concebre unes semifinals sense un dels dos. Pero be, crec que ha sigut una lligueta molt interessant, que ha donat molt de joc i crec que la gent s'ha divertit. S'ha arribat a una última jornada en la que els quatre teníem opcions i crec que això és bo per a l'espectàcul. Al final ha eixit una bona lligueta, la gent ha fruït.

EP: Fageca te les seues opcions pero realment tu eres el favorit.

S: Pero és que una vegada te fiques a jugar l'estadística diu que tens un 50 %, o guanyes o perts. I ahí juguem els dos lo mateix. Un dels dos va a guanyar i un dels dos va a perdre. Per tant, ahí, una vegada te fiques a jugar, una vegada te ferixquen, inclús una vegada ixques a calfar les opcions són les mateixes per als dos. Els dos tenim opcions i els dos podem guanyar i podem perdre, evidentment.

EP: ¿Qué te dona més por de Fageca?

S: Por res, respecte sobre tot. Primer respectar el seu treball i la faena que fa. Ha fet un any espectacular. No se li pot ficar ni un pero a una persona que ha treballat tot el any, una persona que ha guanyat el Bancaixa, que s'ha plantat en la final de la Copa, que no la guanya perque no toca guanyar-la i ara se planta en la final de l'Individual fent un joc espectacular. Per tant, en primer lloc reconéixer i respectar eixe treball que ha fet. Després, ell juga la seua primera final. Suponc que porta molta ilusió, molta alegria, molta moral. I això sempre és perillós.

Després, ell te un jugar molt intens, un jugar de molta pegada... Hi ha que tindre clar eixes coses, els punts forts que són eixe entusiasme que porta, eixa moral alta, eixa alegria d'haver fet les coses be, eixa intensitat que li fica a les partides... i la pegada. La pegada de bot de braç que te és molt forta.

EP: En les semifinals la partida contra Fageca ha sigut en la que menys jocs t'han fet, ¿és un indicatiu?

S: No. Bellreguart va ser Bellreguart. Va ser una partida de la lligueta de semifinals, i ahí queda per a les estadístiques. Ara és una partida nova, un trinquet nou, circumstàncies diferents, un ambient diferent... vens en quatre partides jugades. Canvia tot. És una partida nova i el que va passar en Bellreguart queda per a l'estadística. Per a la final no te res que vore.

EP: Diuen que el fris grec pesa molt.

S: Si, yo sempre li ho sentit dir a Álvaro (riu). L'atre dia mos el van fer agarrar als dos i si que és de veres que pesa.

Evidentment em faria ilusió tindre'l. He vist agarrar eixe trofeu a grans de la pilota com a Genovés, com Sarasol, com Álvaro, Waldo, Pasqual el del raspall... Fa ilusió pero hi ha que jugar, hi ha que patir, hi ha que treballar. Està la opció, pero no deixa de ser una opció. En est moment és més un somi que una realitat. Està la partida per davant i hi ha que jugar.

EP: De moment ya has fet història. Solament Sarasol I, Genovés I, Álvaro i Soro III han pogut jugar cinc vegades consecutives la final de l'Individual d'escala i corda.

S: Pot ser a mi em feya més ilusió aplegar a la final que atra cosa. Per a mi l'objectiu clar era arribar a la final. Arribar cinc anys consecutius no és fàcil. No és gens fàcil. Ahí està la prova, solament ho han conseguit tres jugadors. I que tres, tres figures. Ho hem conseguit i molt content perque quan arribes a la primera diuen que pot ser una casualitat, que no estan ni Genovés, ni Álvaro. Pero a quan a l'any que be quan te plantes ya no és tanta casualitat i ya en 2014 per quinta vegada tornes a estar ahí no hi ha tanta casualitat. Hi ha molt de treball. Hi ha molta ilusió ficada en lo que faig.

EP: Pedrito o Oltra?

S: No ho se. El tinc que pensar molt. Són dos grans feridors, cada u en el seu estil. Pedrito és la confiança, l'amistat que tinc en ell... pero Oltra és feridor. Pero feridor, feridor, feridor. Pedrito te pot amargar una vesprada, pero Oltra te les pot amargar totes. Oltra és un feridor capaç d'amargar-te una partida en una facilitat immensa. A mi m'ha fet patir com ningú dins d'un trinquet, d'un dau. A dia de hui tinc atres coses en el cap que si vaig a agarrar feridor o quin dels dos feridors puc agarrar. Crec que aniria al dau com sempre en cas d'elegir. És lo que més clar tinc.

EP: ¿Cóm ha sigut la preparació de l'Individual?

S: Com tots els anys. Des de que canviaren l'Individual a octubre tens que aprofitar l'estiu. Aprofites la cantitat de partides per a anar treballant. Treballes el gimnàs i coses que a mi m'encante com són eixir a córrer o fer ciclisme de carretera. Com tots els anys, no te calfes el cap com atres anys.

EP: ¿I després de cinc anys és difícil mantindre la ilusió?

S: Yo tinc la mateixa ilusió. Soc un enamorat de la pilota. Em passe tots els dimarts en el trinquet, vaig quan puc a Pelayo els dijous i els dissabtes. Yo tinc la ilusió com el primer dia, no canvia.

EP: Cóm imagines que acabarà la partida?

S: O guanyant o perguen. Una de les dos coses. La semana és molt llarga i passes cantitat d'hores pegant voltes. Penses des de fer el desastre més gran del món fins fer el recital més gran del món. T'imagines guanyar patint, perdre tenint-ho ahí... Que yo ho he tocat tot, en totes les finals he tocat totes les opcions. He fet desastres, he fet grandíssimes partides, he patit, he perdut patint... ¿Cóm acabarà? Un dels dos aplegarà a 60, el que guanye tindrà una alegria immensa i el que perga en eixe moment estarà més trist pero conforme passen les hores segur que analisa les coses i content. Per la meua part, guanye o perga el dumenge estaré content de l'Individual que he fet i del meu treball. Vorem qui arriba primer a 60.

EP: La sort que tenim és que arriben dos pilotaris en un gran estat de forma, en ilusió, preparats que en principi donareu un gran espectàcul.

S: Si, segons s'han vist les semifinals si. Fageca arriba en un gran moment de forma i de moral, que donarà més del 100 %. i yo arribe també be. Aplegue en la confiança d'estar atra vegada ahí, de fer una bona partida contra Puchol. Som jugadors que sempre que entrem en un trinquet donem tot lo que tenim. No saben especular. Des de el primer quinze el donem tot i segur que el dumenge serà aixina.

EP: Segur que vorem una gran partida.