Fa uns anys Pelayo
s'omplia de pilota, de partides i de chiquets que volien jugar a
pilota, que volien ser com Fredi o com Genovés. El barri era
també un barri viu pero en el que els jóvens tenien
poques opcions d'oci. En este caldo de cultiu es crià tota una
generació de pilotaris que marcaren el signe de la pilota a
partir dels noranta. Grau, Solaz, Tino, Pedro... (casi res porta el
diari). Tots ells del barri, es criaren en les lloses del mític
Pelayo, la catedral era era el seu pati de jocs.
De tota aquella fornada,
ya mítica, ya pocs queden, Víctor, “Cañones”
era el últim representant que encara s'anunciava assíduament
en els trinquets. Pero el temps passa i el moment de la despedida, de
fer-se a un costat, ha arribat per al bon jugador del cap i casal.
Víctor es
despedirà de l'afició en el seu trinquet. Després
de jugar la seua última partida en Borriana (partida que, per
cert, guanyà), el pròxim dissabte 1 d'octubre dirà
adeu a la pilota professional.
Com a jugador es va
caracterisar pel seu bon fer en els caps i en els rebots. Tot i no
haver conseguit un gran títul, va tindre uns anys en els que
sempre estava entre els favorits. Pot ser li faltara un poquet de
sort per arredonir el seu palmarés. Els seu afan de superació,
la seua mentalitat i la seua dedicació i preparació li
han possibilitat jugar a un gran nivell a lo llarc de 25 anys,
solament una lesió l'apartà dos anys de la pilota.
El dissabte jugarà
la seua última partida i serà en Pelayo. Álvaro,
Tato, Pedro, Sarasol II i Peluco estaran al seu costat. Després
Puchol II, Fèlix, Santi de Silla, Javi i Carlos tancaran un
mereixcut homenage per a un pilotari que ha sigut un gran
professional, l'últim jugador de Pelayo.
Comentarios
Publicar un comentario