Entrevista a Puchol II: " lo que plantejarem es va plasmar en la final i va eixir molt be”

Puchol II en el carrer de pilota de Vinalesa que du el seu nom.

Vinalesa és un chicotet poble de l'Horta Nort, en poc més de tres mil habitants. Sense cap dubte, un dels seus fills més coneguts és Puchol II, el pilotari que enguany ha conseguit guanyar l'Individual d'Escala i Corda, el segon de la seua carrera.

S'acostem a Vinalesa a raonar en l'actual campeó i nos trobem en un pilotari madur, conscient dels seus objectius. Un pilotari que parla amistosament al mateix temps que la gent del seu poble el saluda.

Primer de tot, ¿cóm te trobes? Ahir es feya pública la teua baixa per lesió del Trofeu Mixt Fundació José Luis López.

Si, és una llàstima perqué és un campeonat que fa ilusió jugar, que és un dels importants pero tinc una chicoteta molèstia que vinc arrastrant fa temps i venia de disputar l'Individual, que és la etapa més dura de la temporada. No se m'havia anat la molèstia, i després de parlar en els meges i en els fisios pensarem que lo més convenient és parar ara, de cara a l'últim campeonat de l'any (el masters) i poder jugar-lo.

¿Després de caure en semifinals en l'edició del 2017, com afrontares enguany l'individual?

Anava en moltes ganes perqué veníem de caure l'any passat en la primera partida i va ser una decepció i venia en ganes de poder demostrar lo que l'any passat no havia pogut fer. Sabíem, quan ixqué el calendari, que no estàvem en un quadro fàcil, pero després va anar desenrollant-se el campeonat i vérem que hi hagueren unes quantes sorpreses en el campeonat. Yo, si que és de veres que venia en unes molèsties, pero gràcies als meges i als fisios anava sobrepassant-les fins poder plantar-se en la final i poder guanyar la final.

Tenia moltes ganes de jugar enguany, de poder demostrar tot lo que l'any anterior no havia pogut demostrar i que venia de ser el campeó i volia tornar a tindre la faixa roja.

¿I la final? en principi no era l'adversari esperat pero si el que t'havia eliminat l'any anterior.

Bo, lo de no ser el rival esperat, igual per a la gent podria ser. Yo sabia que Rodrigo enguany era també el seu any. És un jugador que te condicions de jugar el mà a mà i sabia que anava a donar molta guerra. Tots sabem que Quico està molt fort pero Rodri també. Aixina que be, si que és de veritat que tenia la partida de l'any anterior en la qual vaig perdre i afrontem la final intentant no fixar-se en la partida de l'any anterior, en el sentit de que no la podia tindre en ment. En el sentit de que era una partida que havia perdut i tampoc convé tindre eixes partides en el cap. Pero si que és veritat que teníem que tindre en conte el corregir els erros que en la partida de l'any anterior havia tingut.

Yo crec que mos ixqué be, perqué lo que plantejarem es va plasmar en la final i va eixir molt be.

També el trinquet, que és un condicionant important, era diferent.

Està clar, al final enguany es plantàvem en la final, en un trinquet més gran, diferent, atre tipo de rebot, galeries en els dos llocs... totalment diferent. És un atra partida totalment diferent. No te res a vore, quan dic de fixar-te en els erros de l'any passat, em referixc més a erros meus que en el contrari. Perqué canvien totes les condicions i pot ser una referència entre cometes.

Un dels aspectes bàsics en una partida mà a mà és el sicològic, fon una final igualada, ¿qué passava per la teua ment a mesura que passaven els jocs?

Lo principal és intentar estar concentrat tota la partida, al cap i a la fi, són partides són molt sicològiques. Són partides en les quals tens que anar assimilant que se fan quinzes molt ràpits, que se fan errades que no es fan normalment. No pots pensar que has fet un erro i que no te trobes molt a gust. Hi ha moltes partides mà a mà que és fàcil que no te trobes en el lloc. Tens que intentar plasmar lo que has estat entrenant, el esquema mental que tingues, visualisar-lo, i sobre tot, no perdre la concentració. Per mols quinzes que te puga fer el contrari no pots eixir-te de la partida. En equips els altibaixos es poden notar pero en el mà a mà és molt exagerat. Poden ser dos o tres jocs de ventaja que te pot agarrar el contrari. Aixina que intentes no pensar en les coses roïns, pensar en el esquema mental que tens de la partida i tractar de plasmar-lo.

Pot ser no haja sigut la final més espectacular pero si de les més igualades, la clau fon el dau, pero ¿quins detalls foren els que te donaren la victòria?

No va ser una partida de pilotejar. De les que he jugat yo en la meua fase crec que ha sigut la partida que menys s'ha pilotejat. Pero te plantes en Pelayo, davant d'un esquerrà, en el jugador que possiblement més quinze de pacte ha pogut fer en el campeonat, en un trinquet tan gran. I després passe yo al dau i també estic molt inspirat i conseguixc molts quinzes de pacte. Es convertix en una partida poc vistosa per als puristes de la pilota pero molt emocionant. Em pareix una partida més d'esforç mental que un atra cosa. Per a mi ha sigut una superació perqué plantar-me contra un rival que està un joc darrere, iguala i després un joc darrere... Per a mi és una prova de superació perqué anar darrere no és agradable pero per al que va davant és molta pressió perqué saps que està a expenses de la teua errada, que la teua errada te pot costar la partida. No és lo mateix fer el quinze que errar-lo. Perqué, en eixa pressió penses que algun joc del dau fallaràs perqué no pot ser que aguante. I ho he fet, he aguantat. Per a mi ha sigut una superació i molt important pese a no ser tècnicament bona. Pero bo, això són formes de voreu perqué no s'ha pilotejat al fer moltes errades, pero açò també vol dir que s'ha fet molt be el dau.

I també una partida en la que les aficions tingueren el seu moment i que hi hagué molt bon ambient.

Va ser una partida per als aficionats a un equip o atre. Al final el que ve a vore pilota es troba en una partida que es fan molts quinzes de pacte igual es queda un poc gelat. Pero per als apassionats que van de roig o de blau, és la millor partida que puga passar en molta tensió, nervis, molta incertea fins al final... Al final és una partida per ad ells.

¿Qué passà per la teua ment quan te dones conte de que havies guanyat el segon individual?

És un moment molt emocionant. Em passà lo mateix que la primera vegada, al principi te costa un poc d'assimilar. Al principi em quede un poc parat, fins i tot qual la tire allà dalt em quede un poc parat i penses, puix be, això ya està, he guanyat l'Individual. Primer de tot pegues un descans molt gran, de tensió de la partida i de tensió dels últims quatre mesos. Són quatre mesos de molt esforç, de molts entrenaments, de molt sacrifici meu i de la meua família. És algo molt dur, me relaxe i a fruir i assimilar.

Bo, ya tens dos... ¿Ara a pel tercer?

Si, pero tampoc soc un jugador que estiga molt obsessionat en conseguir l'Individual, no pense molt en l'Individual. Òbviament, en cada campeonat que jugue done el màxim perqué se que vullc guanyar-lo, pero tampoc m'ho plantege yo. Més que res, pense en estar al 100%, que serà difícil poder guanyar-me, aixina que lo principal hui en dia és cuidar-se. Quan acabe la meua carrera ya podrem parlar dels que he pogut guanyar.

¿Cóm valores l'individual 2018? S'ha canviat el format i bona part de les partides han sigut molt igualades.

És un format de molt de risc perqué comences en una fase que són eliminatòries i és a cara o creu. Per als jugadors que estem dalt de la taula és més arriscat. Els que estan ahí baix s'enfronten a jugadors superiors d'ells sense res a perdre. No se quin seria l'èxit perqué hi ha que pensar en la gent pero també en el jugador.

Per una banda m'agrada perque dones opcions a tots els jugadors i poden sorgir partides més igualades i poden haver sorpreses com enguany. En canvi si fas una fase de lligueta, per als jugadors de dalt de la taula mos val per a rodar-se i corregir alguna errada.

Dos migers, Bueno i Pere, estigueren prop de classificar-se per a la gran final. ¿L'Individual ya no és tan exclusiu per als escaleters?

No, ya fa temps que s'ha descobert quina és la formula del mà a mà: la ventaja la te el que li entra a l'aire. No sol sempre aixina pero te molta ventaja el que li entra al aire i ahí els experts són els migers. Les sorpreses crec que han aparegut per açò, quan analises una partida veus que el miger te jugades on te molta ventaja i deprés te atres que no. Sempre passen dos coses quan jugues contra un miger, si no tens el dia be, que no estàs molt fi, te costa guanyar molt més que un rest. Pero si tens el dia fi, crec que un miger és molt més fàcil.

Lo que està clar és que la sensació que se li queda al aficionat és que el individual del 2019 tindrà molts alicients, tindrem a la terna que hui en dia marca l'actualitat de l'escala i corda (Puchol II, Pere Roc II i Soro III), també als jóvens valors que venen apretant molt fort (Francés, De la Vega), migers que enguany han donat un molt bon nivell (Bueno, Pere, Nacho...) i pot ser es recuperen jugadors que enguany estaven lesionats (Marc, Pablo de Borriol...). Ya hi han ganes de vore el pròxim individual.

Si, suponc que per a l'any que be entraran jugadors nous, sorpreses noves. No se que passarà a l'any que be pero hi haurà que anar espai en atres jugadors que no t'esperes que puguen rendir tant i enguany han donat la sorpresa.

Puchol II junt a la seua gent de confiança en la final de l'Individual 2018

Moltes vegades, en acabar l'individual, sorgixen rumors d'una revancha entre els finalistes, ¿enguany existix eixa possibilitat?

Per la meua part si que soc més propens de jugar partides diferents. M'agrada eixir de la rutina, qualsevol partida aixina me crida l'atenció. Partides en morbo, que puga fer que la gent vinga al trinquet.. A mi m'agrada això. Estic donat a jugar este tipo de partides. No hi ha res clar pero si que és de veres que s'està treballant en fer algo aixina.

Ara, recordem un poc els teus inicis. Tots hem vist eixes imàgens d'un chiquet que parla a les càmares de Canal 9 afirmant que vol ser professional d'escala i corda, ¿qué queda d'aquell chiquet?

Te podria dir que moltes coses. En aquell moment era un chiquet que m'apetia passar-lo i be i fruir en els amics. També dic lo de jugador professional pero no se si m'ho creïa. També veig un chiquet molt inocent.

Me veig molt reflejat, casi igual en la manera de ser. Al final m'apetix fer lo que dic en eixa entrevista. Si que és de veres que ha passat de ser un hobby a ser la meua faena pero al final els amics són els mateixos, tot lo mateix, simplement que s'ha convertit en algo molt professional que li dedique moltes hores al dia. Pero continua sent la mateixa passió que quant era chiquet.

¿Quin ha segut el paper de la teua família, de ton pare?

Importantíssim. El paper dels pares i els yayos és superimportant, quan comences a jugar de ben jovenet en les escoles d'alt rendiment necessites algú que te porte als entrenaments i mon pare ha passat moltes hores. Yo recorde en hivern de sis a nou de la nit, i al final són moltes hores. I això és perqué a ton pare li agrada molt la pilota i passar temps en tu i això es molt d'agrair.

¿I la gent del club, del poble?

La gent del club, el president, els entrenadors... són tots amics. Tinc molt bona relació. Yo m'he criat ací. He passat moltes hores en este carrer, jugant a pilota en el carrer natural. He fruït moltíssim i la gent del club sempre ha estat al meu costat. Es preocupen de, quan venen finals, vendre entrades i això al final és faena que realment la fan perqué els agrada moure la pilota i estar involucrats en mi. Yo també sempre que puc tracte de passar la majoria del temps en ells.

¿quins han segut els moments clau en la teua carrera?

Te diria que són tres. El primer quan vaig conéixer a Agustí. Quan el vaig conéixer ya era professional pero era molt jovenet i ell em va fer donar un salt de calitat. El punt de conéixer Agustí és un dels punts d'inflexió.

Un atre punt es la meua operació de muscle quan tenia 21 anys. Va ser un moment molt dur perqué quan veus que la teua carrera està en progressió... Està clar que ya tenia el meu lloc en els professionals perqué si m'haguera agarrat en época de promoció hauria segut pijor, algo que m'haguera ficat en dubte. Pero al estar assentat en professionals per lo manco ya tenia el meu lloc. El caure lesionat, operar-me, eixir de la lesió i estar a tope ha sigut un moment molt important, el saber que pots superar els mals moments.

El tercer punt d'inflexió és el guanyar el meu primer individual. És un fet que te consagra i és com parlar de Puchol II, com que ya t'han escrit en la història de la pilota

Álvaro està considerat com el pilotari que va fer professional al jugador. Tu, per la teua part, eres el pilotari que ha adaptat eixe concepte al segle XXI. Ya no solament te centres en la teua preparació física, també atens atres aspectes i proyectes.

Hi ha un punt en el que Agustí i yo nos plantegem que podem eixir un poc dels trinquets, no soles arribar a la gent dels trinquets si no que podíem explotar la meua image. I és quan es fiquem a pensar, i creem un proyecte en una empresa de comunicació i intentem explotar la meua image. Al cap i a la fi, tot lo que treballe òbviament és per a la meua image pero també per a la pilota valenciana. Al cap i a la fi quan parles de mi parles de la pilota valenciana. Al final eixa funció d'estar en les xàrcies socials i events, tot lo relacionat en marketing i comunicació em beneficia a mi pero també la pilota valenciana. Sempre parlem que a la pilota valenciana li falta més difusió i els jugadors, si podem aportar algo és en eixe sentit i esperem que vinguen més jugadors darrere i entre tots fiquem de la nostra part per a que la pilota valenciana arribe a més gent.

I esta mentalitat te dugué a Nova York a jugar a pilota.

Aixina és. M'agrada fer coses diferents, eixir de la rutina i ixqué el event de Nova York. Soc un poc atrevit en ixes coses, no m'importa fer coses diferents. Yo crec que va ser un èxit. Me'l vaig passar molt be. Quan comencí a jugar a pilota no m'haguera plantejat en la vida de fer un event i jugar a pilota en Nova York i damunt en els patrocinadors que portava darrere i orgullós de que la gent confie en mi i en la pilota valenciana. Esta gent és la que aporta i és la que fa que la pilota siga més gran. Yo simplement jugue a pilota i fique la meua cara. Es va fer un proyecte molt chulo. Aprofite per a dir que el documental que es va fer d'ací poquet es penjarà a youtube i a la meua pàgina web per a que tot el mon puga vore com va ser la nostra aventura en Nova York. Espere fer-ne mes perque yo m'ho passe molt be i la gent que està al meu costat també se ho passa molt be i en la pilota estes coses no són tan normals i la gent de la pilota te que vore algo diferent i obrir la ment. Pero sense oblidar que yo soc jugador d'escala i corda i lo que yo jugue i fruïxc és la pilota valenciana.

Puchol II celebra l'Individual en els seus seguidors.

¿Puchol II se sent estimat i valorat per l'afició? ¿I per la societat valenciana?

Si, moltíssim. Una de les coses que sempre dic és que una de les coses que més ilusió em fa és quan vaig a un trinquet i parle en un home i me diu que me va vore jugar i que va disfrutar molt i que portà un amic a vore't i li va encantar, se va enamorar i perqué per culpa teua també ve al trinquet. Açò m'encanta i és lo que més valore yo. Perqué, que te paren i te diguen que se ho passen molt be veent-te jugar i que per culpa teua vinga més gent... Yo crec que és lo millor que te poden dir.

De l'afició no me puc queixar, sempre porte moltíssima gent darrere, molts amics, gents de Vinalesa, del club, gent de fora... i yo superencantant. No se si és que soc una persona propera, que no se perqué serà pero be, caic molt be a la gent. Quanta més gent vinga al trinquet millor.

Al final també forma part de la pilota, el poder ser atractiu per a la gent i que la gent vinga a vore't. Cada vegada estan sorgint més jugadors aixina. Rodrigo també és un jugador que te molt de carisma i que també porta moltíssima gent, gent de Benidorm, d'Alacant... Tot això fa que la pilota puga anant pujant de nivell.

I per la societat valenciana te sents valorat? Sempre se diu que a la pilota li costa eixir a la societat.

Des de la meua part, de totes les iniciatives que estic fent i tot lo que estic treballant en el grup de Pilota 3.0, estem intentant eixir un poquet d'ahí. Cada vegada em conviden a més gales, a més events que abans no contaven en la pilota i ara tinc el plaer de poder acodir yo. És un poc com a que ya estem obrint-se eixe lloc en un grup de gent que abans no contaven en nosatres i que ara sempre tenen la invitació per al grup de Pilota 3.0, per a Puchol II, per a convidar-lo als llocs. Després ya ve el pas de que venen al trinquet a vore'm a mi o a la pilota. Yo trobe que cada vegada te vas relacionant en més gent de fora de la pilota, del deport, empresaris i vas veent que poc a poc, eixa societat que tenia un concepte molt diferent de la pilota valenciana, va veent que eixe concepte va canviant. Que pese a que li ha costat adaptar-se poc a poc va fent-ho i que va tenint el seu seu lloc i va canviant el concepte del valencià.

Al cap de l'any són moltes les eixides que fem. Els jugadors de pilota cada vegada tenen més presència i això vol dir que cada vegada tenim més repercussió.

Ara que tenim de nou una tv pública valenciana, ¿està complint les expectatives dels jugadors?

Si, la pilota està tenint el seu apartat en la televisió pública. Feya moltíssima falta. La televisió és el mig que més alcanç tinga. És més fàcil que pugues parlar de pilota en família si fiques la televisió i ixen noticies de pilota. Hi ha moltíssima gent que te comenta que t'ha vist en la televisió en algun programa. Es superbo que es done difusió per a la pilota que és lo que li fa falta.

Puchol II alça el trofeu que l'acredita com a campeó individual d'escala i corda

Per a ser professional de l'escala i corda, hi ha que centrar-se des de ben menut a esta modalitat o penses que és bo practicar diferents modalitats.

Yo te puc parlar del meu cas. Yo vaig escomençar jugant a frontó, de ahí a la galocha i de ahí passí a l'escala i corda. Als quinze anys ya m'especialisí en l'escala i corda. Pero si que és de veres que des de menut cal tocar totes les modalitat. Hui en dia hi ha una progressió que vas jugant a raspall i vas pujant de modalitat per a arribar a l'escala i corda i me pareix una correcta evolució. Des del punt de vista de quan arribes a edats un poc compromeses, als quinze-setze anys és quan t'has d'especialisar en una modalitat. Un jugador que ya despunte no pot estar als dèneu anys jugant a diverses modalitats. Perqué passen dos coses, si des de ben jovenet practiques dos modalitats tens molt de bagage pero quan l'agafes de major s'agafen vicis que no són bons. Està clar que crea un poquet de controvèrsia perqué el jugador ix del club i pareix que el jugador se negue a jugar en el club. Ahí hi ha un concepte equivocat. Al jugador li tens que preguntar que vol ser, si vol ser professional de pilota. Ahí un professional del deport te diria que als quinze anys

És época d'especialisació i de dedicar-se a escala i corda perqué si practica un atra modalitat adquirix vicis que poden ser perjudicials per a l'escala i corda. Pero en ningun moment han de sentir que es neguen a jugar en el seu club, al revés, s'han de sentir orgullosos de que puguen eixir jugadors professionals del club que després repercutirà en el club.

Te parle des de la experiència i el tracte que he rebut del club òbviament mai m'han dit res en contra. Que tu pugues traure un jugador professional del teu club repercutix més que qualsevol campeonat que pugues guanyar en el teu club en primera. Al final, lo que els chiquets volen és el professional que ha eixit del club. Lo que hi ha que doner les gràcies és al clubs per educar als chiquets i per ensenyar-li els valors de la pilota para que eixe jugador siga un jugador professional com toca.

Ara parlem de la teua participació en la selecció que també ha sigut important.

Per a mi formar part de la selecció és un orgull. S'ha quedat un grup molt bo, s'ha conseguit que els professionals tornen a la selecció. Venim de guanyar el mundial i europeu, es conseguixen èxits. Anem a competir en modalitats que no són les nostres. Yo tinc el meu lloc, faig el meu paper, cada u sap quin és el seu rol. Estic content perqué s'ha fet un grup molt professional, gent que ho dona tot. Al final hi ha que tindre en conte que nosatres el donem tot pero hi ha que saber que nosatres som jugadors professionals i que anar als entrenaments per als jugadors professionals supon un esforç molt gran. Nosatres juguem unes 90 partides a l'any més l'any d'europeu sumes entrenaments... i supon un esforç molt gran i això és de agrair.

Per últim, ¿quins són els teus pròxims proyectes i objectius?

Lo que tinc en la ment és recuperar-me al 100% per a poder acabar l'any a tope i poder jugar el masters a tope i guanyar-lo i també algun campeonat de Nadal. De cara l'any que be, estem a expenses de vore com ix el proyecte de la nova gestió de la Fundació. En ment tinc fer algunes partides especials que ya les anirem anunciant perqué encara no tenim res clar de la fundació i no sabem qui serà el director deportiu ni tenim calendari fixe no puc dir res. Òbviament quan comence l'any que ve començarem a preparar el Bancaixa que és el primer campeonat important que tenim.