Ir al contenido principal

Pareix mentira




Pareix mentira que la nostra, la valenciana, siga una societat moderna.

Pareix mentira que els valencians tingam una televisió publica. Una televisió que ha abandonat la producció pròpia, que s'oblida de la nostra identitat com a poble.

Pareix mentira que els valencians tingam un deport milenari, històric, que ha sobrevixcut a guerres, sistemes polítics, crisis...

Pareix mentira que la pilota valenciana siga un dels deports més actius, en varies partides interessants cada semana.

Pareix mentira que l'afició a la pilota estiga creixquen, que cada vegada més chiquets practiquen este deport autènticament valencià.

Si, pareix mentira que els valencians tingam un deport tan valiós, de les poques coses que (lamentablement) pot unir als valencians, independentment de llengües o creències polítiques). Un deport que s'inventaren els grecs fa milers d'anys pero que els valencians l'adoptarem i adaptarem fent-lo nostre. Un deport en el que els valencians som potencia mundial. Un deport que meneja a gent de totes les comarques, que fa que un simple aficionat puga fer-se centenars de km per vore una bona partida.

Si, pareix mentira perque, tot i les eternes promeses dels polítiques, siguen rojos o blaus, les fotos en les finals, en les presentacions... després de tot, per ad ells, la pilota seguix igual, sense tindre importància.

Puix resulta que els valencians tenim un deport, que és més que un deport, que forma part de la nostra cultura, de la nostra identitat com a poble. Un deport del poble, dels valencians, que hem pogut mantindre en el pas dels segles. Un deport que ha estat ferit pero que està viu, molt viu.

La pilota valenciana no és un deport ben tractat en la nostra televisió. En els informatius deportius poc o res es parla d'ella. Solament en algun moment puntual i de forma molt, molt esporàdica. La pilota valenciana tenia un gran programa en la nostra televisió, el programa Trinquet. El feren desaparéixer. Trenta minuts semanals que, per lo vist, era massa per a una televisió “normal”. Una vegada a la semana es retransmet una partida de pilota. En diferit no es pense vosté que tenim dret a una emissió digna.

Per lo vist, des de que es disputà la final del Circuit Bancaixa, ara fa pràcticament un mes, per als directius de RTVV encara no s'ha disputat una partida interessant, digna de ser retransmesa per la “nostra” televisió.

Pot ser per ad ells solament siguen interessants les partides presidides pels seus polítics, pels que van a fer-se les fotos als trinquets. Els mateixos que, per cert, foren llaugerament chiulats en la presentació de la primera partida de la final d'enguany. Ara segur que eixos chiulits serien més forts i majoritaris. Per cert, ¿quan tornen a emetre-la, per quarta o quinta vegada trauran eixa part?

Resulta que els valencians tenim un deport del que podríem estar orgullosos, del que molts estem orgullosos. Els nostres dirigents han optat per deixar-lo caure en l'oblit, en la marginació, en el si estem, pero...

I és que la pilota valenciana és mereix el mateix, o més, respecte que qualsevol atre deport. La pilota valenciana es mereix informació diària en els informatius de la televisió pública. Es mereix una emissió semanal i en directe d'una partida d'actualitat, no traure atra volta una final del 2011. La pilota valenciana es mereix respecte, pero no respecte de paraules, de firmes de documents o fotografies en els trinquets. Es mereix un respecte de fets, de realitats.

Pareix mentira que tingam un deport tant valiós i que els nostres dirigents no es donen conte.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el